| Factors interns | |||
| F a c t o r s p o s i t i u s | Fortaleses - Presència, en la majoria d’aules i durant totes les hores possibles, de dos mestres i/o professionals (vetlladors, educadors,...) dins l’aula, que proporcionen suport i possibilitat de posar en marxa estratègies d’aprenentatge diferents i més afavoridores per a tot l’alumnat (grups flexibles, racons, desdoblaments,...) - Línia pedagògica cada vegada més ferma cap a la inclusió de tot tipus d’alumnat i famílies. - Cursos de formació permanent a tot el claustre més específics per al nostre centre i les nostres necessitats concretes. - El professorat estable del centre assumeix el grup on hi ha alumnat USEE i es distribueix als cicles i als cursos en funció de les necessitats que té centre en començar el nou curs escolar per així ajudar al professorat nouvingut i no deixar-lo sol davant la possible novetat que li pugui ser la dinàmica inclusiva del centre. | Debilitats - Ràtio d’aula elevada. - Molts alumnes de la USEE dins una mateixa aula (per optimitzar recursos i així poder atendre a més alumnat que ho precisa). - Manca d’hores per a elaborar material específic (com ara PI),o fer reunions amb EAP i CDIAPs,... - Dificultats (sovint inevitables i no intencionades) per a portar una estricta coordinació entre tutors i altres professionals interns i externs per a compartir experiències i estratègies. - Professorat, sobretot nouvingut, que no “combrega” amb la línia pedagògica inclusiva del centre, i que, per tant, desenvolupa la seva tasca bé de forma paral·lela, bé a desgana o sense el consens amb altre company/a. - Professorat que espera que l’EAP proporcioni la “solució màgica”. | F a c t o r s n e g a t i u s |
| Oportunitats - La presència a l’aula ordinària d’alumnes amb barreres d’aprenentatge (algunes d’elles severes), o dit d’altra manera, la inclusió d’alumnes USEE proporcionen a la resta d’alumnat vivències humanes úniques així com fomenten la sensibilitat vers aquestes persones. - Van enviar personal i recursos especialitzats (malgrat que no tots, com ara les PDI) que serveixen per a tot l’alumnat, sigui o no USEE. - Grups flexibles, desdoblaments, i altres disposicions pedagògiques on hi ha dos professionals dins l’aula per atendre, no només l’alumnat USEE, sinó a tot l’alumnat. - Col·laboració i comunicació més estreta entre escoles bressol, escoles d’infantil i primària i institut de la població. - Col·laboració i comunicació més estreta entre escola i famílies. | Amenaces - Que l’EAP així com altres serveis externs no tinguin les hores necessàries per atendre el gran i creixent número d’alumnat inclòs a la USEE i d’altres que tot i no pertànyer a aquesta unitat, també haurien de ser atesos. - Canvis legislatius constants que fan modificar i perillar els recursos personals i materials necessaris per als centres educatius i d’altres serveis lligats a aquests (CDIAP, Serveis Socials de l’Ajuntament, etc..) - Retallades horàries i de personal tot i mantenir o haver augmentat el número alumnes de la USEE. - Inestabilitat de plantilla. - Rigidesa burocràtica en alguns aspectes comunicatius (com ara el document de derivació a l’EAP, notes numèriques per llei, ...) | ||
| Factors externs | |||
Com veureu no és una taula extensa, però crec que és l’essència del que passa al nostre centre.
Hi ha amenaces, sobretot externes, molt difícils de solucionar. Ara vénen temps de canvi polític, i tot apunta, com ja sabeu, a retallades econòmiques importants que repercutiran seriosament en plantilles de personal (com ara substitucions, vetlladors, educadors dins dels centres,...) i com no, afectaran també a la manca de recursos econòmics que es fan servir per material, reformes estructurals i/o arquitectòniques que puguin ser necessàries en els centres (ampliació d’aules, retirada de barreres arquitectòniques, reformes per evitar accidents tals com canvis de vidres per uns altres que siguin de seguretat, portes d’aules que obren en sentit contrari a les vies d’evacuació,...Recordem que parlem d’un centre amb un número d’alumnat que presenta trets autistes (en major o menor mesura) i que de vegades es posen violents (d’aquí la reivindicació dels vidres de seguretat), o que es pot posar molt nerviós en cas de possible evacuació del centre o tenir necessitat de sortir ràpidament de l’aula.
Un canvi polític també implica canvis a la burocràcia escolar (des de currículum a d’altres documents funcionals del centre). Esperem que no sobrecarreguin el professorat amb tasques que impedeixin desenvolupar la seva feina de manera útil.
Les hores de feina són les que són, i el Departament les distribueix com vol. Per tant, no queda res més que reclamar insistentment la manca de recursos personals, horaris, estructurals, etc., i esperar que aquest ens vulgui concedir alguna de les coses reclamades. De moment, amb els recursos que tenim, fem tot el que està a les nostres mans per atendre de la manera més digna i profitosa a l’alumnat, sigui o no USEE. De fet, s’aprofiten els recursos específics per aquest alumnat de manera que l’altre tipus d’alumnat també en surti beneficiat.
Per altra banda, les debilitats internes, relativament més fàcils de solucionar, no sempre depenen d’una bona organització i planificació, per més que aquesta existeixi i es vulgui acomplir. Sovint intervé el factor humà (bona voluntat de fer les coses,...) així com el factor imprevist, sort o d’altres inevitables. S’ha de lluitar per tal que aquestes debilitats internes quedin, sinó eliminades, reduïdes fins al punt que ens permeti funcionar de manera efectiva. Costa, però, que el professorat s’acostumi a que l’EAP no té una vareta màgica que donarà la solució a possibles problemes o situacions difícils. Això sembla ser un mal endèmic en molts centres i molts mestres. Conèixer bé les funcions que té un psicopedagog evita mals entesos i tensions.
Però no tot és negatiu. Hem de veure el costat bo al que molta gent pensaria que pot ser un obstacle. Considero una gran oportunitat (sempre i quan els recursos que tenim, que ja no sobren, es mantinguin o, amb sort, ens enviïn més), tenir alumnat que presenta unes característiques conductuals i intel·lectuals diferents a la majoria. Proporcionen vivències (no sempre agradables, cal dir-ho tot), que ajuden al desenvolupament emocional dels altres companys. Al mateix temps, en ser persones que durant força hores necessiten d’una persona que estigui per a ells, en el moment que no la necessiten, tenim aquest recurs personal per oferir resposta educativa a d’altres alumnes, amb o sense barreres d’aprenentatge. Tanmateix pel que fa al material. Vam tenir la sort de rebre una dotació econòmica que va poder ser destinada a recursos TIC. Aquests, a més de ser molt atractius per l’alumnat USEE, també ho és per a la resta de població escolar. Per tant, només puc veure coses positives. Les hi ha de negatives, és clar. En els moments més àlgids de nerviosisme, moments de canvi i d’imprevistos, en que l’alumnat USEE sol alterar-se, la resposta emocional d’aquests ens fa passar un mal moment. Però no hem d’oblidar que ells (i elles) també estan passant-hp malament i que és el moment més solidari que hem de compartir. Hem de proporcionar-los la calma, l’enteniment, la tendresa necessària per a que se sentin millor en el més breu espai de temps possible. Moments difícils, sens dubte, però únics. I no només aprenen els alumnes del centre a respectar i ajudar a aquest tipus de persones amb aquestes característiques tan particulars. També aprenem els mestres i sobretot, les famílies. Algunes són una mica reticents en que els seus fills/es comparteixin aula amb alumnes USEE. Però tant els seus propis fills/es, com la inclusió i comunicació que fomentem des del centre cap a les famílies, ajuden a la comprensió i fins i tot, l’acceptació i la creació de pensament positiu vers a aquests alumnes.
Realment, la fortalesa que té el poder estar en una aula amb dos professionals que, moltes de les seves hores, poden ser destinades a la creació de grups flexible i altres estratègies educatives i innovacions pedagògiques que no serien possible de no ser-hi ells/es. Tanmateix, la possibilitat de formació específica i permanent del professorat, és evident que té l’avantatge de la repercussió sobre l’alumnat, en general, i que aquesta es basa sobre una realitat palpable, la del nostre centre, el nostre alumnat, el nostre poble.
No hay comentarios:
Publicar un comentario