Segurament ja no hi entrarà ningú a veure aquesta entrada, però per si un cas, i perquè em ve de gust, penjo un vídeo d'un anunci boníssim. I és que és com la "vida misma". Jutgeu vosaltres, si no :)
BONES FESTES ENCARA QUE US PASSI EL QUE PASSA AL VÍDEO i sigui el vostre fill/a el que és diferent ;)
el que una mare fa per un fill :)
sábado, 24 de diciembre de 2011
sábado, 17 de diciembre de 2011
ARRIBA EL FINAL...
Bé,
en quatre línies voldria resumir la meva experiència i les meves conclusions.
He tingut la sort i l'avantatge de poder realitzar el pràcticum al mateix centre on hi treballo, pel que moltes de les coses, les "coneixia" i no he hagut d'anar preguntant-ho tot. Fet que em feia sentir més confiada, doncs al Pràcticum-I havia d'estar contínuament preguntant aspectes de funcionament, organització, noms...etc.
També conec la meva psicopedagoga, quem'ha estat tutoritzant. Altre punt a favor, doncs hi ha més confiança per fer preguntes a una persona que coneixes, que a una altra que no, Fins i tot, el to de les entrevistes o dels correus que ens enviat, ha estat distès. Això, també afavoreix la meva tranquil·litat.
Ara bé, tot no ha estat així de fàcil i tanquil. He estat a una aula on aquest curs, precisament, jo no hi imparteixo classe, per lo que he hagut de conèixer a tot l'alumnat i la manera de fer de P3. Tot i que la línia pedagògica del centre és gairebé la mateixa, cada any hi ha peculiaritats, doncs les tutores o d'altres mestres canvien, s'engeguen projectes nous, hi ha alumnes amb necessitats diferents,...
Les pràctciques les he realitzat a les tardes, doncs estic gaudint d'una reducció de jornada i em quedaven les tardes lliures. Així que, malgrat i estar al mateix centre toooot el dia, feia tasques ben diferents. He assistit a reunions on no "hi tinc accès". Per exemple a les de les famílies amb la psicopedagoga, o a les de la CAD (on jo, en ser especialista de música, no hi tinc res a fer). També he assistit a reunions amb el cicle d'educació Infantil (on jo no hi estic assignada) on he pogut copsar informació referent a l'alumne que jo "estava estudiant" i d'altres. Anteriorment, havia assistit a una reunió a l'EAP, on vaig poder veure com es fa una trobada entre psicopedagogs de zona i exposen els seus casos i les seves estratègies d'actuació,...
Afortunadament, aquestes reunions també m'han aportat informació rellevant pel meu pràcticum, doncs com ja us deia en una anterior entrada, finalment el PI no es farà sobre l'alumne de P3 on havia centrat l'atenció, sinó en un altre de P4.
Abans he dit de coneixia moltes coses de centre, oi? I ho he posat expressament entre cometes. Doncs bé, res a veure la visió que pugui tenir un especialista o un tutor que excerceix com a tal, a la visió que ha de tenir un psicopedagog. He pogut copsar algunes diferències. Entre elles, la de la responsabilitat de la coordinació entre famílies i professorat, el fet de tranquil·litzar i donar pautes als tutors/mestres de suport, i la càrrega de manca de temps i necessitat d'assistir a altres centres a continuar les seves tasques. Com tot, no hi ha res com estar-hi al lloc de l'altre per veure la quantitat de feina que desenvolupa i la que ha de deixar al tinter, per una altra ocasió o per quan tingui més temps.
El temps!!! Aquest maleït concepte, que ha sortint al debat, és un dels problemes principals. Noli donaré més voltes a l'assumpte. Tots sabem que donem hores i hores extres per treure'ns feina de sobre, o adelantar-ne d'altres...Però tot i així, mai arribem a estar contents...Solució? No crec que n'hi hagi. Ni tan sols una bona organització prèvia ens garanteix que arribem a tot. I és que el factor imprevist també existeix i, sovint, ens llença la feina pel terra...Això m'ha passat en aquest pràcticum. Però crec que, gràcies a les tecnologies (mails, sms, etc...) hem pogut solventar part d'aquests imprevistos, doncs la comunicació, si no pot ser en persona, doncs, a vegades ha pogut existitr via electrònica (més curta, més "freda", però vàlida i s'ha d'agrair que el personal faci l'esforç). Bé, he hagut de modificar el meu pràcticum en funció de les necessitats del centre. Però això dóna la lliçó de la vida: hem de ser prou dúctil com per saber modificar contínuament i, peruqè no, imporvisar si escau, la nostra agenda, la nostra organització prèvia, tenir un pla B, per si un cas...Vaja..no molt diferent de la vida quotidiana :)
Quan estàs dins del rol del psicopedagog (encara que en pràctiques) t'adones que, de la teoria a la pràctica hi ha una distància... Suposo que com tot. I si no, recordem el nostre període d'estudiants de magisteri i la pràctica o fins i tot, la feina, pròpiament dita. Moltes de les coses tan idíliques que es diuen en paper, sembla com impossible possar-ho en pràctica a les aules. Doncs la psicopedagogia no és diferent. I és que una de les coses que a la carrera ni ningú t'ensenya és a "tenir mà esquerra" per saber tractar la gent. (ja sigui equip directiu, mestres, famílies, alumnes, i altres companys externs o interns de la feina). Aquí és on jo em sento més insegura. No és que no tingui facilitat de tracte amb la gent, però de vegades, m'he de mossegar la llengua i comptar fins a 10 per no esclatar quan veig que hi ha algú que poses "pals a les rodes" a la feina que s'ha de fer o als criteris que s'han pactat...Mantenir-se fred i calmat malgrat el que sentis, i intentar, amb un somriure ( o no) de posar les coses al seu lloc, és quelcom difícil, que es fa gairebé a diari, i que crec que esgota o crema, però que la figura del psicopedagog ha de fer. Només així poden funcionar les coses. Malgrat tot, sempre hi ha qui sembla no escoltar el professional i fe el que vulgui, per lo que la feina del psicopedagog queda en un no res... "Gajes del oficio"?
No he pogut veure implementat el que jo volia, però això no treu que no hagi estat satisfactori el meu període de pràctiques. De fet, encara continuo fent la tasca que tenia programada (el PI de l'alumne de P4, bé, les direcctrius. I també acabar d'analitzar el full de derivació que tenim). Possiblement, podré veure els fruits més endavant, al meu centre. Això també ens ensenya a que, quan siguem professionals de la psicopedagogia, haurem de voltar per molts centres, ens canviaran de lloc quasi cada any i no podrem veure els fruits de la nostra tasca. Plantarem llavors i sovint no veurem com creix la planta i fins a on es denvolupa. Però per a mi, poder plantar llavors, és quelcom important, doncs és la primera acció a fer :)
I insisteixo que veure les coses "des de dins" et fa valorar molt més la feina que fan els altres i fins i tot, la que pots fer tu mateix. Una de les coses que m'han vingut al cap aquests dies és: poder jo no sóc (o no em veig encara capacitada) per prendre aquestes decisions (algunes dures). Però encara que no hi estigui d'acord, alguna persona ha fet l'esforç de pensar-les i sopesar els pros i els contres, d'assumir la responsabilitat del procès i els resultats, per tant, JO, si no puc fer-ho millor, col·laboraré acatant i tenint fe en el que s'ha dit que funcionarà. De posar-me en contra, no es solucionarà res.
Tant de bó, la gent que acostuma a oposar-se a les decisions que es prenen, simplement penséssin això: en simplement no posar entrebancs al que hi ha decidit.
He de dir que al nostre centre, això passa poc o gens. Quant afortunats som, oi? Una altra cosa és que després, sapiguem posar-ho en marxa i els resusltats siguin els desitjats...Això també és una lliçó a aprendre. :)
en quatre línies voldria resumir la meva experiència i les meves conclusions.
He tingut la sort i l'avantatge de poder realitzar el pràcticum al mateix centre on hi treballo, pel que moltes de les coses, les "coneixia" i no he hagut d'anar preguntant-ho tot. Fet que em feia sentir més confiada, doncs al Pràcticum-I havia d'estar contínuament preguntant aspectes de funcionament, organització, noms...etc.
També conec la meva psicopedagoga, quem'ha estat tutoritzant. Altre punt a favor, doncs hi ha més confiança per fer preguntes a una persona que coneixes, que a una altra que no, Fins i tot, el to de les entrevistes o dels correus que ens enviat, ha estat distès. Això, també afavoreix la meva tranquil·litat.
Ara bé, tot no ha estat així de fàcil i tanquil. He estat a una aula on aquest curs, precisament, jo no hi imparteixo classe, per lo que he hagut de conèixer a tot l'alumnat i la manera de fer de P3. Tot i que la línia pedagògica del centre és gairebé la mateixa, cada any hi ha peculiaritats, doncs les tutores o d'altres mestres canvien, s'engeguen projectes nous, hi ha alumnes amb necessitats diferents,...
Les pràctciques les he realitzat a les tardes, doncs estic gaudint d'una reducció de jornada i em quedaven les tardes lliures. Així que, malgrat i estar al mateix centre toooot el dia, feia tasques ben diferents. He assistit a reunions on no "hi tinc accès". Per exemple a les de les famílies amb la psicopedagoga, o a les de la CAD (on jo, en ser especialista de música, no hi tinc res a fer). També he assistit a reunions amb el cicle d'educació Infantil (on jo no hi estic assignada) on he pogut copsar informació referent a l'alumne que jo "estava estudiant" i d'altres. Anteriorment, havia assistit a una reunió a l'EAP, on vaig poder veure com es fa una trobada entre psicopedagogs de zona i exposen els seus casos i les seves estratègies d'actuació,...
Afortunadament, aquestes reunions també m'han aportat informació rellevant pel meu pràcticum, doncs com ja us deia en una anterior entrada, finalment el PI no es farà sobre l'alumne de P3 on havia centrat l'atenció, sinó en un altre de P4.
Abans he dit de coneixia moltes coses de centre, oi? I ho he posat expressament entre cometes. Doncs bé, res a veure la visió que pugui tenir un especialista o un tutor que excerceix com a tal, a la visió que ha de tenir un psicopedagog. He pogut copsar algunes diferències. Entre elles, la de la responsabilitat de la coordinació entre famílies i professorat, el fet de tranquil·litzar i donar pautes als tutors/mestres de suport, i la càrrega de manca de temps i necessitat d'assistir a altres centres a continuar les seves tasques. Com tot, no hi ha res com estar-hi al lloc de l'altre per veure la quantitat de feina que desenvolupa i la que ha de deixar al tinter, per una altra ocasió o per quan tingui més temps.
El temps!!! Aquest maleït concepte, que ha sortint al debat, és un dels problemes principals. Noli donaré més voltes a l'assumpte. Tots sabem que donem hores i hores extres per treure'ns feina de sobre, o adelantar-ne d'altres...Però tot i així, mai arribem a estar contents...Solució? No crec que n'hi hagi. Ni tan sols una bona organització prèvia ens garanteix que arribem a tot. I és que el factor imprevist també existeix i, sovint, ens llença la feina pel terra...Això m'ha passat en aquest pràcticum. Però crec que, gràcies a les tecnologies (mails, sms, etc...) hem pogut solventar part d'aquests imprevistos, doncs la comunicació, si no pot ser en persona, doncs, a vegades ha pogut existitr via electrònica (més curta, més "freda", però vàlida i s'ha d'agrair que el personal faci l'esforç). Bé, he hagut de modificar el meu pràcticum en funció de les necessitats del centre. Però això dóna la lliçó de la vida: hem de ser prou dúctil com per saber modificar contínuament i, peruqè no, imporvisar si escau, la nostra agenda, la nostra organització prèvia, tenir un pla B, per si un cas...Vaja..no molt diferent de la vida quotidiana :)
Quan estàs dins del rol del psicopedagog (encara que en pràctiques) t'adones que, de la teoria a la pràctica hi ha una distància... Suposo que com tot. I si no, recordem el nostre període d'estudiants de magisteri i la pràctica o fins i tot, la feina, pròpiament dita. Moltes de les coses tan idíliques que es diuen en paper, sembla com impossible possar-ho en pràctica a les aules. Doncs la psicopedagogia no és diferent. I és que una de les coses que a la carrera ni ningú t'ensenya és a "tenir mà esquerra" per saber tractar la gent. (ja sigui equip directiu, mestres, famílies, alumnes, i altres companys externs o interns de la feina). Aquí és on jo em sento més insegura. No és que no tingui facilitat de tracte amb la gent, però de vegades, m'he de mossegar la llengua i comptar fins a 10 per no esclatar quan veig que hi ha algú que poses "pals a les rodes" a la feina que s'ha de fer o als criteris que s'han pactat...Mantenir-se fred i calmat malgrat el que sentis, i intentar, amb un somriure ( o no) de posar les coses al seu lloc, és quelcom difícil, que es fa gairebé a diari, i que crec que esgota o crema, però que la figura del psicopedagog ha de fer. Només així poden funcionar les coses. Malgrat tot, sempre hi ha qui sembla no escoltar el professional i fe el que vulgui, per lo que la feina del psicopedagog queda en un no res... "Gajes del oficio"?
No he pogut veure implementat el que jo volia, però això no treu que no hagi estat satisfactori el meu període de pràctiques. De fet, encara continuo fent la tasca que tenia programada (el PI de l'alumne de P4, bé, les direcctrius. I també acabar d'analitzar el full de derivació que tenim). Possiblement, podré veure els fruits més endavant, al meu centre. Això també ens ensenya a que, quan siguem professionals de la psicopedagogia, haurem de voltar per molts centres, ens canviaran de lloc quasi cada any i no podrem veure els fruits de la nostra tasca. Plantarem llavors i sovint no veurem com creix la planta i fins a on es denvolupa. Però per a mi, poder plantar llavors, és quelcom important, doncs és la primera acció a fer :)
I insisteixo que veure les coses "des de dins" et fa valorar molt més la feina que fan els altres i fins i tot, la que pots fer tu mateix. Una de les coses que m'han vingut al cap aquests dies és: poder jo no sóc (o no em veig encara capacitada) per prendre aquestes decisions (algunes dures). Però encara que no hi estigui d'acord, alguna persona ha fet l'esforç de pensar-les i sopesar els pros i els contres, d'assumir la responsabilitat del procès i els resultats, per tant, JO, si no puc fer-ho millor, col·laboraré acatant i tenint fe en el que s'ha dit que funcionarà. De posar-me en contra, no es solucionarà res.
Tant de bó, la gent que acostuma a oposar-se a les decisions que es prenen, simplement penséssin això: en simplement no posar entrebancs al que hi ha decidit.
He de dir que al nostre centre, això passa poc o gens. Quant afortunats som, oi? Una altra cosa és que després, sapiguem posar-ho en marxa i els resusltats siguin els desitjats...Això també és una lliçó a aprendre. :)
jueves, 15 de diciembre de 2011
REUNIONS CAD
Bé, ja torno a ser aquí. Crec que aquesta ja serà la última entrada.
Us en vull fer cinc cèntims de com, una reunió de la Comissió d'Atenció a la Diversitat, la CAD, afecta a molta gent, inclosa jo mateixa :)
Moltes de vosaltres ja ho sabreu, però per si hi ha algú/na que no, us diré que aquesta comissió la formen, bàsicament: els mestres d'educació especial del centre, la figura del l'EAP i la cap d'estudis. En termes generals, al meu centre es reuneixen quinzenalment, però com ja vaig esmentar en una publicació anterior, d'imprevistos mai no en falten i alguna reunió s'ha hagut d'anul·lar.
A la última reunió que s'ha fet se n'ha parlat dels casos més difícils o preocupants que tenim al centre. Cada mestre especialista ha exposat les seves inquietuds a la resta d'assistents, ha dit les mesures que s'han estat aplicant sobre els individus en qüestió, i les novetats que hagin sorgit des de la última reunió CAD. La psicopedagoga del centre també exposa les gestions que ha fet o les novetats que té al respecte i es posen en comú noves estratègies o es reafirmen les que hi ha, etc...
Aquesta reunió també serveix per programar l'ordre del dia de la propera trobada així com de coordinar mesures i/o acords presos. Entre aquests acords estan la de presentar, tornant de vacances, els PI dels alumnes que han anat sortint en la reunió. En el cas dels PI de casos de l'etapa educativa de Primària, es faran basats en les competències, més que en els conceptes, com es venien fent fins ara. Serà una novetat, però el centre camina cap a l'avaluació de les competències (de fet s'esta formant el claustre per poder aprendre a avaluar per competències. Feina gens fàcil, per altra banda, però que engresca la gran majoria del professorat). És per això que a la CAD s'ha decidit intentar fer els PI d'aquesta manera. Els PI d'infantil es continuaran fent com es venien fent fins l'actualitat, doncs de moment, es consideren correctes i efectius.
En aquest cas, l'Isidre, com és alumne de P3 i encara no té un diagnòstic explícit, però se li estan aplicant mesures que semblen que van donant, mica en mica, els seus fruits, no es prioritza el seu PI. Hi ha un cas més preocupant a P4. Un alumne diagnosticat d'autisme que, últimament està mostrant comportaments agressius i molt obsessius. Els motius exactes del perquè ara aquest comportament es desconeixen, però s'intueixen diferents possibles causes que poden haver fet "esclatar" a aquest alumne (que a partir d'ara'anomenarem POL). A aquestes alçades ja no us diré tot el que sé sobre aquest alumne i el que passa al seu entorn, però us en podeu fer una idea...:)
En Pol també té unes pautes que dirigeixen les reves rutines però òbviament es necessita un document escrit on hi hagi constància de les mesures que s'aplicaran i del què es vol aconseguir amb aquesta personeta d'aquí fins a final de curs. La mestra tutora, juntament amb la d'educació especial, faran aquest document i la CAD el revisarà. La meva funció, tal i comp consta en el meu pla d'actuació del pràcticum, consistirà en assessorar-les per a l'elaboració d'aquest document, tal i com faria la psicopedagoga del centre. En acabar, la direcció donarà el vist-i-plau, si escau, i es convocarà la família per fer-li saber el contingut d'aquest Pla Individualitzat així com les pautes que ells, des de casa, hauríen de tenir presents, per tal que aquesta tasca no es "mori" al centre.
Faig una petita reflexió doncs sembla contradictori que al DAFO vaig posar com a debilitat el tema burocràcia. Bé, no és que estigui en contra de la burocràcia en sí, si no de l'excès d'aquesta. Crec que hi ha documents que sí s'han de tenir per escrit. Un d'ells és aquest: el PI. En el cas que la tutora faltès per un temps llarg, la persona que la supleix, ha de tenir on recolzar la seva actuació pedagògica i seguir uns criteris pactats per una comissió, que està per sobre del criteri personal de la figura del tutor (i més en el cas d'alumnes USEE). Hi ha documents que pauten la feina i fins i tot la faciliten. D'altres, en canvi, són perquè una vegada estiguin redactats, es quedin al calaix, doncs no cal anant mirant-s'ho a cada moment. Quantes vegades us heu llegit el PEC del centre?? (Una?) I quantes vegades s'ha refet/actualitzat?? (més d'una!)...Doncs aquí està la meva dicotomia amb la burocràcia :)
Doncs la decisió de no fer el PI a l'Isidre i tenir pel gener fet el del Pol, m'afecta personalment doncs jo pensava que podria fer un PI al cas d'estudi que us he estat presentant des d'un principi. De tota manera, tot apunta a que el canvi és poc significatiu, doncs l'Isidre, presenta unes particularitats semblants a les del POL. Tots dos serien un Pla força semblant, però evidentment no seria exactament el mateix, com es pot comprendre. Afortunadament també conec la casuística del POL, doncs en les hores de dedicació al pràcticum he pogut observar a més alumnes USEE, a part, que al ser mestra del centre, he impartit classe a aquest curs on està en POL. Evidentment, també he parlat amb la tutora d'aquest alumne i hi ha la confiança que pot haver-hi amb l'altra tutora de P3. I el millor de tot, és que la línia pedagògica que es segueix és la mateixa i les tutores estan molt sensibilitzades amb aquest tipus d'alumnat i tot el comporta la seva intergració...
Però bé, manen els alumnes i les seves particularitats. I evidentment, les prioritats són les priorotats. Davant un alumne diagnosticat i un que no, o davant un problema (encara que sigui puntual) davant d'un cas que està reconduït, és lògic que es prioritzin els recursos i les actuacions en funció de la urgència (sí, ja sé. El típic cas d'apagar focs!! Però s'ha de fer contínuament) i les necessitats de l'alumne i del centre. Per tant, si hi ha consens, es tira en davant amb les propostes posades "sobre la taula" a la reunió de la CAD. I en aquest cas, en Pol és prioritari davant l'Isidre, i tota la Comissió hi està d'acord. Així, potser més endavant, de cara al tercer trimestre, o poder ja, de cara al curs vinent, es sopesarà si l'Isidre necessita aquest document. Mentre tant, amb les mesures que s'han pres, es considera atès i es vol donar temps a que fructifiquin.
Salut i bona feina a tothom!
Us en vull fer cinc cèntims de com, una reunió de la Comissió d'Atenció a la Diversitat, la CAD, afecta a molta gent, inclosa jo mateixa :)
Moltes de vosaltres ja ho sabreu, però per si hi ha algú/na que no, us diré que aquesta comissió la formen, bàsicament: els mestres d'educació especial del centre, la figura del l'EAP i la cap d'estudis. En termes generals, al meu centre es reuneixen quinzenalment, però com ja vaig esmentar en una publicació anterior, d'imprevistos mai no en falten i alguna reunió s'ha hagut d'anul·lar.
A la última reunió que s'ha fet se n'ha parlat dels casos més difícils o preocupants que tenim al centre. Cada mestre especialista ha exposat les seves inquietuds a la resta d'assistents, ha dit les mesures que s'han estat aplicant sobre els individus en qüestió, i les novetats que hagin sorgit des de la última reunió CAD. La psicopedagoga del centre també exposa les gestions que ha fet o les novetats que té al respecte i es posen en comú noves estratègies o es reafirmen les que hi ha, etc...
Aquesta reunió també serveix per programar l'ordre del dia de la propera trobada així com de coordinar mesures i/o acords presos. Entre aquests acords estan la de presentar, tornant de vacances, els PI dels alumnes que han anat sortint en la reunió. En el cas dels PI de casos de l'etapa educativa de Primària, es faran basats en les competències, més que en els conceptes, com es venien fent fins ara. Serà una novetat, però el centre camina cap a l'avaluació de les competències (de fet s'esta formant el claustre per poder aprendre a avaluar per competències. Feina gens fàcil, per altra banda, però que engresca la gran majoria del professorat). És per això que a la CAD s'ha decidit intentar fer els PI d'aquesta manera. Els PI d'infantil es continuaran fent com es venien fent fins l'actualitat, doncs de moment, es consideren correctes i efectius.
En aquest cas, l'Isidre, com és alumne de P3 i encara no té un diagnòstic explícit, però se li estan aplicant mesures que semblen que van donant, mica en mica, els seus fruits, no es prioritza el seu PI. Hi ha un cas més preocupant a P4. Un alumne diagnosticat d'autisme que, últimament està mostrant comportaments agressius i molt obsessius. Els motius exactes del perquè ara aquest comportament es desconeixen, però s'intueixen diferents possibles causes que poden haver fet "esclatar" a aquest alumne (que a partir d'ara'anomenarem POL). A aquestes alçades ja no us diré tot el que sé sobre aquest alumne i el que passa al seu entorn, però us en podeu fer una idea...:)
En Pol també té unes pautes que dirigeixen les reves rutines però òbviament es necessita un document escrit on hi hagi constància de les mesures que s'aplicaran i del què es vol aconseguir amb aquesta personeta d'aquí fins a final de curs. La mestra tutora, juntament amb la d'educació especial, faran aquest document i la CAD el revisarà. La meva funció, tal i comp consta en el meu pla d'actuació del pràcticum, consistirà en assessorar-les per a l'elaboració d'aquest document, tal i com faria la psicopedagoga del centre. En acabar, la direcció donarà el vist-i-plau, si escau, i es convocarà la família per fer-li saber el contingut d'aquest Pla Individualitzat així com les pautes que ells, des de casa, hauríen de tenir presents, per tal que aquesta tasca no es "mori" al centre.
Faig una petita reflexió doncs sembla contradictori que al DAFO vaig posar com a debilitat el tema burocràcia. Bé, no és que estigui en contra de la burocràcia en sí, si no de l'excès d'aquesta. Crec que hi ha documents que sí s'han de tenir per escrit. Un d'ells és aquest: el PI. En el cas que la tutora faltès per un temps llarg, la persona que la supleix, ha de tenir on recolzar la seva actuació pedagògica i seguir uns criteris pactats per una comissió, que està per sobre del criteri personal de la figura del tutor (i més en el cas d'alumnes USEE). Hi ha documents que pauten la feina i fins i tot la faciliten. D'altres, en canvi, són perquè una vegada estiguin redactats, es quedin al calaix, doncs no cal anant mirant-s'ho a cada moment. Quantes vegades us heu llegit el PEC del centre?? (Una?) I quantes vegades s'ha refet/actualitzat?? (més d'una!)...Doncs aquí està la meva dicotomia amb la burocràcia :)
Doncs la decisió de no fer el PI a l'Isidre i tenir pel gener fet el del Pol, m'afecta personalment doncs jo pensava que podria fer un PI al cas d'estudi que us he estat presentant des d'un principi. De tota manera, tot apunta a que el canvi és poc significatiu, doncs l'Isidre, presenta unes particularitats semblants a les del POL. Tots dos serien un Pla força semblant, però evidentment no seria exactament el mateix, com es pot comprendre. Afortunadament també conec la casuística del POL, doncs en les hores de dedicació al pràcticum he pogut observar a més alumnes USEE, a part, que al ser mestra del centre, he impartit classe a aquest curs on està en POL. Evidentment, també he parlat amb la tutora d'aquest alumne i hi ha la confiança que pot haver-hi amb l'altra tutora de P3. I el millor de tot, és que la línia pedagògica que es segueix és la mateixa i les tutores estan molt sensibilitzades amb aquest tipus d'alumnat i tot el comporta la seva intergració...
Però bé, manen els alumnes i les seves particularitats. I evidentment, les prioritats són les priorotats. Davant un alumne diagnosticat i un que no, o davant un problema (encara que sigui puntual) davant d'un cas que està reconduït, és lògic que es prioritzin els recursos i les actuacions en funció de la urgència (sí, ja sé. El típic cas d'apagar focs!! Però s'ha de fer contínuament) i les necessitats de l'alumne i del centre. Per tant, si hi ha consens, es tira en davant amb les propostes posades "sobre la taula" a la reunió de la CAD. I en aquest cas, en Pol és prioritari davant l'Isidre, i tota la Comissió hi està d'acord. Així, potser més endavant, de cara al tercer trimestre, o poder ja, de cara al curs vinent, es sopesarà si l'Isidre necessita aquest document. Mentre tant, amb les mesures que s'han pres, es considera atès i es vol donar temps a que fructifiquin.
Salut i bona feina a tothom!
miércoles, 14 de diciembre de 2011
SOBRE LA LLIBRETA VIATGERA
Hola companyes,
reprenc l'entrada "ENTREVISTA A TRES BANDES: PART 2) on vaig dir que us devia unes imatges sobre l'eina que havien pactat en aquesta trobada, la família, l'escola i la psicopedagoga: la LLIBRETA VIATGERA. Aquesta eina serveix per millorar la comunicació entre aquestes tres bandes, així com per afavorir el desenvolupament del llenguatge de l'Isidre, doncs tant el que escriu una o altra part interessada (ja sigui la pròpia família com des de l'escola) s'aprofita per generar conversa i coneixement. També ajuda a l'anticipació d'events que han de fer sortir de la rutina a l'Isidre. Recordem que és un alumne que no tolera bé les novetats i per això, una de les estratègies que s'empren és l'anticipació d'activitats per tal que ja "vagi preparat" per aquest trencament amb el que és habitual i on ell se sent més segur.
Com veureu, hi ha 4 imatges.
Aquesta primera és la portada de la llibreta viatgera amb una fotografia del nen, per tal que ell vagi relacionant la seva llibreta amb ell mateix. Al temps, els altres companys saben que pertany a l'Isidre i a ningú més.
Aquesta segona fotografia ens mostra una comunicació de casa cap a l'escola. La família sembla haver respost positivament a aquesta eina de treball i està essent molt participativa. Va fer fotos de la festa d'aniversari de l'Isidre i uns comentaris al respecte. Aquestes "pistes visuals" es van aprofitar a l'aula quan el nen ho va mostrar a la mestra, la qual li va fer preguntes sobre el que hi havia i així provocar una "conversa".
La tercera imatge és un exemple d'anticipació d'activitats que trencaran la rutina. Així, tant des de l'escola com des de casa, es pot incidir en aquesta nova activitat que farà i preparar l'Isidre pel què ha de venir i així pugui sentir-se més segur en un nou espai amb unes activitats diferents a les habituals.
Per últim, una comunicació des de l'escola cap a la família sobre una activitat feta al pati de l'escola, per tal que a casa, puguin i tinguin un tema de què parlar i continuar amb el reforç de llenguatge oral.
Aquesta eina, a més, serà un recurs o material que es tindrà en compte per fer-li el PI a l'Isidre. Com veieu s'estan prioritzant aspectes tals com relació-comunicació, anticipació d'activitats, joc al pati amb altres companys,... Amb aquest recurs s'està establint les bases del pla de treball amb la família. Tots sabem com és d'important que, en casos com el de l'Isidre, la família tingui una bona disposició i hagi bona entesa per tal de desenvolupar al màxim les capacitats de l'infant.
reprenc l'entrada "ENTREVISTA A TRES BANDES: PART 2) on vaig dir que us devia unes imatges sobre l'eina que havien pactat en aquesta trobada, la família, l'escola i la psicopedagoga: la LLIBRETA VIATGERA. Aquesta eina serveix per millorar la comunicació entre aquestes tres bandes, així com per afavorir el desenvolupament del llenguatge de l'Isidre, doncs tant el que escriu una o altra part interessada (ja sigui la pròpia família com des de l'escola) s'aprofita per generar conversa i coneixement. També ajuda a l'anticipació d'events que han de fer sortir de la rutina a l'Isidre. Recordem que és un alumne que no tolera bé les novetats i per això, una de les estratègies que s'empren és l'anticipació d'activitats per tal que ja "vagi preparat" per aquest trencament amb el que és habitual i on ell se sent més segur.
Com veureu, hi ha 4 imatges.
Aquesta primera és la portada de la llibreta viatgera amb una fotografia del nen, per tal que ell vagi relacionant la seva llibreta amb ell mateix. Al temps, els altres companys saben que pertany a l'Isidre i a ningú més.
La tercera imatge és un exemple d'anticipació d'activitats que trencaran la rutina. Així, tant des de l'escola com des de casa, es pot incidir en aquesta nova activitat que farà i preparar l'Isidre pel què ha de venir i així pugui sentir-se més segur en un nou espai amb unes activitats diferents a les habituals.
Per últim, una comunicació des de l'escola cap a la família sobre una activitat feta al pati de l'escola, per tal que a casa, puguin i tinguin un tema de què parlar i continuar amb el reforç de llenguatge oral.
Aquesta eina, a més, serà un recurs o material que es tindrà en compte per fer-li el PI a l'Isidre. Com veieu s'estan prioritzant aspectes tals com relació-comunicació, anticipació d'activitats, joc al pati amb altres companys,... Amb aquest recurs s'està establint les bases del pla de treball amb la família. Tots sabem com és d'important que, en casos com el de l'Isidre, la família tingui una bona disposició i hagi bona entesa per tal de desenvolupar al màxim les capacitats de l'infant.
lunes, 12 de diciembre de 2011
DAFO: Alumnat USEE dins les aules i altres...
| Factors interns | |||
| F a c t o r s p o s i t i u s | Fortaleses - Presència, en la majoria d’aules i durant totes les hores possibles, de dos mestres i/o professionals (vetlladors, educadors,...) dins l’aula, que proporcionen suport i possibilitat de posar en marxa estratègies d’aprenentatge diferents i més afavoridores per a tot l’alumnat (grups flexibles, racons, desdoblaments,...) - Línia pedagògica cada vegada més ferma cap a la inclusió de tot tipus d’alumnat i famílies. - Cursos de formació permanent a tot el claustre més específics per al nostre centre i les nostres necessitats concretes. - El professorat estable del centre assumeix el grup on hi ha alumnat USEE i es distribueix als cicles i als cursos en funció de les necessitats que té centre en començar el nou curs escolar per així ajudar al professorat nouvingut i no deixar-lo sol davant la possible novetat que li pugui ser la dinàmica inclusiva del centre. | Debilitats - Ràtio d’aula elevada. - Molts alumnes de la USEE dins una mateixa aula (per optimitzar recursos i així poder atendre a més alumnat que ho precisa). - Manca d’hores per a elaborar material específic (com ara PI),o fer reunions amb EAP i CDIAPs,... - Dificultats (sovint inevitables i no intencionades) per a portar una estricta coordinació entre tutors i altres professionals interns i externs per a compartir experiències i estratègies. - Professorat, sobretot nouvingut, que no “combrega” amb la línia pedagògica inclusiva del centre, i que, per tant, desenvolupa la seva tasca bé de forma paral·lela, bé a desgana o sense el consens amb altre company/a. - Professorat que espera que l’EAP proporcioni la “solució màgica”. | F a c t o r s n e g a t i u s |
| Oportunitats - La presència a l’aula ordinària d’alumnes amb barreres d’aprenentatge (algunes d’elles severes), o dit d’altra manera, la inclusió d’alumnes USEE proporcionen a la resta d’alumnat vivències humanes úniques així com fomenten la sensibilitat vers aquestes persones. - Van enviar personal i recursos especialitzats (malgrat que no tots, com ara les PDI) que serveixen per a tot l’alumnat, sigui o no USEE. - Grups flexibles, desdoblaments, i altres disposicions pedagògiques on hi ha dos professionals dins l’aula per atendre, no només l’alumnat USEE, sinó a tot l’alumnat. - Col·laboració i comunicació més estreta entre escoles bressol, escoles d’infantil i primària i institut de la població. - Col·laboració i comunicació més estreta entre escola i famílies. | Amenaces - Que l’EAP així com altres serveis externs no tinguin les hores necessàries per atendre el gran i creixent número d’alumnat inclòs a la USEE i d’altres que tot i no pertànyer a aquesta unitat, també haurien de ser atesos. - Canvis legislatius constants que fan modificar i perillar els recursos personals i materials necessaris per als centres educatius i d’altres serveis lligats a aquests (CDIAP, Serveis Socials de l’Ajuntament, etc..) - Retallades horàries i de personal tot i mantenir o haver augmentat el número alumnes de la USEE. - Inestabilitat de plantilla. - Rigidesa burocràtica en alguns aspectes comunicatius (com ara el document de derivació a l’EAP, notes numèriques per llei, ...) | ||
| Factors externs | |||
Com veureu no és una taula extensa, però crec que és l’essència del que passa al nostre centre.
Hi ha amenaces, sobretot externes, molt difícils de solucionar. Ara vénen temps de canvi polític, i tot apunta, com ja sabeu, a retallades econòmiques importants que repercutiran seriosament en plantilles de personal (com ara substitucions, vetlladors, educadors dins dels centres,...) i com no, afectaran també a la manca de recursos econòmics que es fan servir per material, reformes estructurals i/o arquitectòniques que puguin ser necessàries en els centres (ampliació d’aules, retirada de barreres arquitectòniques, reformes per evitar accidents tals com canvis de vidres per uns altres que siguin de seguretat, portes d’aules que obren en sentit contrari a les vies d’evacuació,...Recordem que parlem d’un centre amb un número d’alumnat que presenta trets autistes (en major o menor mesura) i que de vegades es posen violents (d’aquí la reivindicació dels vidres de seguretat), o que es pot posar molt nerviós en cas de possible evacuació del centre o tenir necessitat de sortir ràpidament de l’aula.
Un canvi polític també implica canvis a la burocràcia escolar (des de currículum a d’altres documents funcionals del centre). Esperem que no sobrecarreguin el professorat amb tasques que impedeixin desenvolupar la seva feina de manera útil.
Les hores de feina són les que són, i el Departament les distribueix com vol. Per tant, no queda res més que reclamar insistentment la manca de recursos personals, horaris, estructurals, etc., i esperar que aquest ens vulgui concedir alguna de les coses reclamades. De moment, amb els recursos que tenim, fem tot el que està a les nostres mans per atendre de la manera més digna i profitosa a l’alumnat, sigui o no USEE. De fet, s’aprofiten els recursos específics per aquest alumnat de manera que l’altre tipus d’alumnat també en surti beneficiat.
Per altra banda, les debilitats internes, relativament més fàcils de solucionar, no sempre depenen d’una bona organització i planificació, per més que aquesta existeixi i es vulgui acomplir. Sovint intervé el factor humà (bona voluntat de fer les coses,...) així com el factor imprevist, sort o d’altres inevitables. S’ha de lluitar per tal que aquestes debilitats internes quedin, sinó eliminades, reduïdes fins al punt que ens permeti funcionar de manera efectiva. Costa, però, que el professorat s’acostumi a que l’EAP no té una vareta màgica que donarà la solució a possibles problemes o situacions difícils. Això sembla ser un mal endèmic en molts centres i molts mestres. Conèixer bé les funcions que té un psicopedagog evita mals entesos i tensions.
Però no tot és negatiu. Hem de veure el costat bo al que molta gent pensaria que pot ser un obstacle. Considero una gran oportunitat (sempre i quan els recursos que tenim, que ja no sobren, es mantinguin o, amb sort, ens enviïn més), tenir alumnat que presenta unes característiques conductuals i intel·lectuals diferents a la majoria. Proporcionen vivències (no sempre agradables, cal dir-ho tot), que ajuden al desenvolupament emocional dels altres companys. Al mateix temps, en ser persones que durant força hores necessiten d’una persona que estigui per a ells, en el moment que no la necessiten, tenim aquest recurs personal per oferir resposta educativa a d’altres alumnes, amb o sense barreres d’aprenentatge. Tanmateix pel que fa al material. Vam tenir la sort de rebre una dotació econòmica que va poder ser destinada a recursos TIC. Aquests, a més de ser molt atractius per l’alumnat USEE, també ho és per a la resta de població escolar. Per tant, només puc veure coses positives. Les hi ha de negatives, és clar. En els moments més àlgids de nerviosisme, moments de canvi i d’imprevistos, en que l’alumnat USEE sol alterar-se, la resposta emocional d’aquests ens fa passar un mal moment. Però no hem d’oblidar que ells (i elles) també estan passant-hp malament i que és el moment més solidari que hem de compartir. Hem de proporcionar-los la calma, l’enteniment, la tendresa necessària per a que se sentin millor en el més breu espai de temps possible. Moments difícils, sens dubte, però únics. I no només aprenen els alumnes del centre a respectar i ajudar a aquest tipus de persones amb aquestes característiques tan particulars. També aprenem els mestres i sobretot, les famílies. Algunes són una mica reticents en que els seus fills/es comparteixin aula amb alumnes USEE. Però tant els seus propis fills/es, com la inclusió i comunicació que fomentem des del centre cap a les famílies, ajuden a la comprensió i fins i tot, l’acceptació i la creació de pensament positiu vers a aquests alumnes.
Realment, la fortalesa que té el poder estar en una aula amb dos professionals que, moltes de les seves hores, poden ser destinades a la creació de grups flexible i altres estratègies educatives i innovacions pedagògiques que no serien possible de no ser-hi ells/es. Tanmateix, la possibilitat de formació específica i permanent del professorat, és evident que té l’avantatge de la repercussió sobre l’alumnat, en general, i que aquesta es basa sobre una realitat palpable, la del nostre centre, el nostre alumnat, el nostre poble.
jueves, 1 de diciembre de 2011
UN PROBLEMA ENDÈMIC: MANCA DE TEMPS?
Ja sóc aquí de nou. Aquesta vegada per fer un petita reflexió que m'imagino no sóc a l'única que li deu passar. I és que per més que es planifiquin les coses, surgeixen d'altres, que bé poden ser imprevistes o bé d'altres que prenen la prioritat a la que en principi la tenia i que necessiten de resolució urgent.
En el meu cas, i com suposo ens trobem a la pràctica diària (sobretot aquells i aquelles que treballem a escoles), hi ha gent amb la que tenia planificat quedar i parlar per posar aspectes en comú, discutir certs aspectes,etc., i que, per raons majors hem hagut de posposar la nostra reunió.
Imprevistos com les malalties d'uns o d'altres i les mil coses que hem de fer per substituir a companys/es, reunions extraordinàries o canvi de dia de les que hi havia planificades, estrés pre nadalenc i pre avaluació (o avaluació pròpiament dita), i d'altres raons, totes elles molt vàlides i necessàries, fa que la planificació (sigui la meva, o fins i tot sigui la mateixa planificació que tenia el propi centre per fer determinades activitats) se'n vagi a en Orris.
- Re elaborar el document de derivació.
- Donar assessorament per a l’elaboració d’un PI per l’Isidre (ja sigui per tot el curs o per trimestre, en funció de les necessitats i les consignes de la CAD
De moment estic en la revisió del document de derivació de l'Isidre i d'un altre alumne del mateix curs, al qui anomenarem Pere, que també està en procès d'observació. En breu us en posaré els fulls de derivació d'ambdós així com la crítica que tinc a fer sobre aquest document i unes possibles directrius de millora.
Pel que fa a l'elaboració de les pautes d'assessorament del PI de l'Isidre, estic treballant sobre el document que vull elaborar per a la tutora. Malgrat tot, crec que és important la col·laboració i el consens amb aquesta, doncs ella serà qui, finalment l'haurà d'elaborar i portar a terme. Malhauradament aquesta persona no ha pogut estar per aquesta labor, doncs altres assumptes importants requerien de la seva presència i atenció, i la nostra coordinació ha estat impossible. Per tant, de seguida que quedi disponible, tenim pendent la trobada.
Com ja es pot veure, tota la programació ha quedat modificada, sobretot en el temps. Veig gairebé impossible la implementació del meu projecte, tal i com jo l'havia planificat.
- Veure l’ús i la comoditat així com la utilitat dels nous documents (PI i Full de derivació)
- Entrevistes amb mestres i CAD per a la primera avaluació sobre el funcionament dels nous documents.
- Continuar amb el seguiment de les actuacions previstes per la CAD i de l’aplicació de part del PI de l’alumne Isidre.
Cal donar les culpes a algú? No pas. Crec que és la dinàmica habitual dels centres escolars. Es podria dir que és "un mal endèmic a la majoria de centres escolars". I insisteixo que la planificació, que ha de ser-hi i complir-se, no sempre ho soluciona tot. Som una comunitat nombrosa dins el centre i us podeu imaginar la quantitat d'imprevistos i canvis que s'han de fer al llarg de toooot un curs...
Tot i així, estic satisfeta de la col·laboració dels meus companys i companyes en el meu projecte, doncs malgrat les dificultats i manca de temps, fan el possible per tenir-ho present. Per tant, encara que no pugui veure, en el temps que jo volia, implementat el meu projecte, de ben segur el veuré més endavant.
miércoles, 23 de noviembre de 2011
EL BILINGÜISME COMPORTA AVANTATGES/detecció precoç del retard mental lleu
Hola altra vegada.
He estat atabalada aquests últims dies i no he pogut fer entrades.
Aquesta que faré, però, no és en relació al meu pràcticum, però sí voldria compartir amb vosaltres un estudi que, aquest mateix matí he sentit per la ràdio i he trobat interessant.
És sobre el bilingüisme i com ser bilingüe, ajuda a prendre millor les decisions i redueix el temps de resolució de les mateixes, ajuda al control de la concentració i hi ha un augment de matèria gris en una zona del cervell que la gent monolingüe no té.
Us poso l'enllaç. Val la pena llegir-ho. És molt curt i crec que és molt interessant.
Per altre costat, fa pocs dies ha saltat la notícia de que l'Hospital Clínic de Barcelona ha aconseguit diagnosticar el retard mental de manera precoç. Ara mateix estic entusiasmada, doncs com ja sabem, tant la detecció precoç com el tractament igualment precoç sobre de qualsevol malaltia i/o trastorn, és fonamental.
Ja tenim centres d'estimulació precoç per quan es detecta que un infant "petit" mostra algunes dificultats en aspectes de desenvolupament, ja sigui motor o cognitiu. Però amb aquest avenç, l'estimulació primerenca es podrà fer ja des dels primers dies de vida i, fins i tot, a casa (espero que el programa impliqui la formació dels pares per tal que aquests, a més d'esperançar-los, els ajudi a desenvolupar al màxim d'èxit possible el seu nadó sense haver d'anar contínuament a sessions distanciades en el temps, a llocs que poden estar lluny de casa, i altres inconvenients que, de segur, es troben). Això no vol dir, però, que la notícia de tenir un bebè amb cert grau de retard sigui com una gerra d'aigua freda per a la família. Malgrat això, tot pare/mare el que desitja és el millor pel seu petit i si ha de néixer amb aquesta condició, almenys que pugui ser tractada el més aviat possible...
Què en penseu vosaltres d'aquestes dues notícies?
He estat atabalada aquests últims dies i no he pogut fer entrades.
Aquesta que faré, però, no és en relació al meu pràcticum, però sí voldria compartir amb vosaltres un estudi que, aquest mateix matí he sentit per la ràdio i he trobat interessant.
És sobre el bilingüisme i com ser bilingüe, ajuda a prendre millor les decisions i redueix el temps de resolució de les mateixes, ajuda al control de la concentració i hi ha un augment de matèria gris en una zona del cervell que la gent monolingüe no té.
Us poso l'enllaç. Val la pena llegir-ho. És molt curt i crec que és molt interessant.
Per altre costat, fa pocs dies ha saltat la notícia de que l'Hospital Clínic de Barcelona ha aconseguit diagnosticar el retard mental de manera precoç. Ara mateix estic entusiasmada, doncs com ja sabem, tant la detecció precoç com el tractament igualment precoç sobre de qualsevol malaltia i/o trastorn, és fonamental.
Ja tenim centres d'estimulació precoç per quan es detecta que un infant "petit" mostra algunes dificultats en aspectes de desenvolupament, ja sigui motor o cognitiu. Però amb aquest avenç, l'estimulació primerenca es podrà fer ja des dels primers dies de vida i, fins i tot, a casa (espero que el programa impliqui la formació dels pares per tal que aquests, a més d'esperançar-los, els ajudi a desenvolupar al màxim d'èxit possible el seu nadó sense haver d'anar contínuament a sessions distanciades en el temps, a llocs que poden estar lluny de casa, i altres inconvenients que, de segur, es troben). Això no vol dir, però, que la notícia de tenir un bebè amb cert grau de retard sigui com una gerra d'aigua freda per a la família. Malgrat això, tot pare/mare el que desitja és el millor pel seu petit i si ha de néixer amb aquesta condició, almenys que pugui ser tractada el més aviat possible...
Què en penseu vosaltres d'aquestes dues notícies?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)