De nou aquí.
Per no fer un post interminable, que ja serà prou llarg, ho faré en diferents "etapes". Així serà més fàcil seguir la lectura :)
Aquesta vegada és per donar-vos a saber que he tingut el permís de la família (a qui agraeixo aquesta deferència) i el plaer d'assistir a l'entrevista convocada a la família de l'Isidre.
Com és habitual en el món escolar (i sense que això soni a retret cap a ningú) hi assisteix la mare en representació familiar.
A l'entrevista hi estan presents, doncs: la mare de l'alumne, la tutora d'aquest i la Psicopedagoga. Òbviament, jo (que vull prendre anotacions a la meva llibreta d'allò que es tracti a la conversa així com les impressions particulars) estic en un lloc discret per intentar no comprometre el clima de confiança que s'està creant en aquell moment.
I això del clima és quelcom important en el desenvolupament d'una entrevista. En aquest cas, s'ha de tenir present que l'entrevista l'ha demanada l’EAP conjuntament amb l'escola, pel que la família pot venir amb una predisposició a l'autodefensa més que a la col·laboració. Moltes famílies a les qui convoquen a reunions "fora de les habituals per les avaluacions", acostumen a creure que vénen a sentir coses poc agradables dels seus fills, retrets i consells que no volen ni els necessiten.
Per deixar un resum gràfic del què m'esperava d'aquesta entrevista us poso aquesta imatge.
L'EAP havia manifestat, prèviament a l'entrevista a la família, de que s'havia assabentat que havien deixat d'assistir al CDIAP on se'ls havia derivat doncs l'Isidre va ser detectat ja a l'escola bressol i es va fer una valoració d'ell tant des de l’EAP i com posteriorment des del CDIAP de zona. El CDIAP, en el seu moment, va comunicar a la família que rebrien una carta on s'especificarien les dates de les següents sessions i amb quin professional es durien a terme. Però la no assistència de la família a les següents sessions programades, malgrat la insistència d'aquest via correu tradicional, va fer que es posessin en contacte amb l'EAP i els fessin saber la situació en què es trobaven.
Per tant, l'objectiu d'aquesta entrevista, a més de donar a conèixer a la família com és el nen a dins l’aula i com aquest interactua amb les persones i diferents situacions en les que es troba, així com per intentar esbrinar com és el nen dins el seu context més familiar i proper, era la de reprendre la responsabilitat de la família doncs, com ja he dit anteriorment, va deixar d’assistir al CDIAP sense donar cap explicació i no se'n sabien les causes. Així doncs, un dels punts a tractar era el conèixer el perquè d'aquesta actuació. La mare va fer saber, aleshores, que s'havia degut a un canvi de domicili (pel que la Psicopedagoga es va apuntar el nou domicili).
En aquest punt apareix una de les meves impressions i és que, malgrat tot l'interès que la mare demostrava (o semblava demostrar?) pel que allà s'estava tractant, es pot veure una mica de "deixadesa" familiar, doncs, sabent que havien de rebre una carta amb una data per a la propera visita, no van fer les gestions necessàries per anar a buscar el correu a l’antiga vivenda, tot i estar al mateix poble i només uns carrers més enllà de l'actual. Per tant, em pregunto: era real l'interès de la família per ajudar al seu fill a millorar en el seu desenvolupament quan el van dur al CDIAP? Si era així, què ha passat perquè no es preocupessin més?
Vull destacar que entenem que, d'entre totes les realitats possibles i legítimes de l'alumne (la que pugui tenir al centre, al carrer, amb els companys, amb la família,...), es tendeix a que la de les famílies estan carregades d'emocions i sentiments, entre aquests, els de protecció i/o la disculpa...
I a col·lació ve una frase que la mare va deixar anar i que ja he sentit en més ocasions de les que voldria i que resumeix (en la meva opinió) el veritable interès o importància que la família dóna al "problema" a resoldre. La frase és: "El seu pare, de petit, era igual que ell." Per tant, em fa dubtar sobre si realment es vol posar remei a la situació del fill o, simplement, es vol deixar passar el temps i a veure si es resol sol (com se suposa que ha passat amb el pare).
La professionalitat de la tutora i la psicopedagoga es va deixar palesa en el moment que no van fer-li el retret que un podria esperar després d'aquesta "auto disculpa" del comportament de l'infant. Al contrari, van continuar amb l'entrevista amb el mateix clima cordial en que s'havia mantingut fins ara.
To be continued....
No hay comentarios:
Publicar un comentario