Adaptació mútua

Benvolgudes i benvolguts de nou.

Tot just he passat la primera setmana, bé, només les tardes, a l'aula amb l'Isidre. Ha estat una setmana emocionant doncs era el primer contacte entre nosaltres. Hi ha hagut una bona evolució, doncs en primer lloc fugia del meu costat i no volia que m'hi acostés gaire i hem arribat al punt de fer-me una abraçadeta. 

Ara ja em "parla" però encara no l'entenc prou. Com us vaig avançar, l'Isidre presenta un retard important en el llenguatge, entre d'altres aspectes. Entèn la majoria d'ordres i sembla ser que ha evolucionat força d'ençà que ha començat l'escola fins ara. Va entrar que no tenia cap intenció de comunicació amb els altres, que tenia un joc obsessiu i molt bàsic i ara ja busca, puntualment, la companyia d'algun company o companya i li pregunta coses. Bàsicament es reduiex a "Què és?", però considerant el punt d'on partia, és una fita impressionant!

En aquesta setmana que he passat per la seva aula, hi ha hagut "petites sorpreses" que a ell no li han agradat gaire. I és que la seva tutora és la seva persona de referència, malgrat que a l'aula hi ha una vetlladora que està molt amb ell. Per si no tenia prou amb la meva presència, va haver de "suportar" una tarda amb una altra mestra que venia en substitució de la seva habitual. Suposadament ja l'havia veist anteriorment, però no va ser un contacte agradable per a ell i encara no l'accepta gaire. Per tant, aquest canvi el va tenir tot la tarda neguitós. I és que l'anticipació de les coses, si és possible, és quelcom important en aquests nens que no toleren bé les novetats i altres aspectes que se surten de la rutina. 

Amb l'Isidre és té força cura que això no passi, però no sempre es pot evitar. Com per exemple s'acorda que el vingui a buscar sempre un mateix familiar (per exemple la mare), però quan hi ha quelcom imprevist i se'n presenta un altre (com ara l'avi), es posa nerviós, plora i no vol marxar amb qui l'ha vingut a buscar.

Per això, per a mi, que em fes una abraçadeta (tot i que li va demanar la seva tutora que me la fes), em va semblar un gran regal. També ho va ser quan, voluntàriament, em va venir a buscar per a ensenyar-me el "dibuix" que havia fet. Res a veure amb el que fan els altres! Però allà estava, assegut a taula amb els altres companys, rotulador en mà. La seva psicomotricitat fina, encara en desenvolupament en aquestes edats, apunta a que encara li queda un llarg camí per arribar al mínim que s'espera de P3, però dintre de les seves caracteríestiques pròpies, va fent petits avenços. 

Té altres "peculiaritats" que ja us aniré comentant en properes entrades. Ara m'ha semblat més interessant el tema de la coneixença mútua. Jo també m'estic habituant al seu comportament, ritme i maneres de fer les coses. :)

Evidentement, no es pot fer un diagnòstic encara amb aquest alumne, però de moment, es segueixen pautes típiques de les que es segueixen amb alumnes amb autisme/Asperger. Per altra banda, encara que no fóssin pautes per una casuístisca com l'esmentada, són pautes de sentit comú. Us poso un enllaç que, tot i dirigit al tema Autistes i Asperger, a l'apartat 5 "Estratègies d'intervenció" hi ha unes amb les que estic totalment d'acord i se li apliquen a l'Isidre. Són pautes bàsiques i que, de moment, estan funcionant. Sobretot, i tenint en compte la curta edat de l'Isidre (encara no té els 3 anys fets) la intervenció és mínima o fins i tot, extenssiva a altres alumnes de l'aula que no presenten cap trastorn o peculiaritat a destacar. 

Aquestes estratègies són les número: 1, 2 (com ja us havia comentat anteriorment), 9 i 10. 

Per si no teniu ganes de mirar-les us en faig un resum: 

1. Utilitzar suports visuals en qualsevol procés d'ensenyament per seguir rutines diàries ( llistes, pictogrames, horaris, etc.)

2. Assegurar un ambient estable i predictible. Donada la seva manca d'estratègies per adaptar-se als canvis ambientals, cal que els hi fem saber amb anticipació abans de que es produeixin.
9. Prestar atenció als indicadors emocionals per preveure i prevenir possibles alteracions en l'estat d'ànim.
10. Evitar en la mesura possible la crítica i el càstig. 

Seguim en contacte :)

Benvinguda i Introducció

Hola i benvinguts/es al meu blog.

Aquest blog serà una eina que m'acompanyarà durant el període de Pràctiques II que tot just començaré la setmana entrant. Us convido a que hi feu comentaris o aportacions per tal que sigui més enriquidor per a tots els qui passem per aquesta pàgina.

Per començar us posaré una mica en situació, malgrat que, en una propera entrada especificaré i aprofundiré més en el cas d'estudi i en les pràctiques que vull dir a terme.
Un dels subjectes en el que més em basaré serà al qui anomenarem ISIDRE. Òbviament és un nom triat a l'atzar per tal de preservar la seva intimitat.
L'Isidre té 3 anys i presenta un trastorn sever del lleguatge i del comportament, que encara està per diagnosticar, però que les primeres valoracions efectuades per l'EAP i alguna visita puntual al CDIAP ja apunten a un TGD-TEA.
Aquest alumne, precisarà, problablement, d'una adaptació curricular, altrament dit, Pla Individualitzat. Per poder dur a terme aquest pla, prèviament la Comissió d'Atenció a la Diversitat (la CAD) ha de valorar i decidir si s'aplica i quines mesures s'han d'adoptar.
Com la CAD ha de valorar també altres casos que hi ha al centre, el procés de priorització és quelcom important. Això és el que vull veure "des de dins"; tot aquest procés: des que es dóna la veu d'alarma, s'omple el document de derivació a l'EAP (que integra també la CAD), la priorització de casos, entre ells, el de l'ISIDRE, i les possibles solucions que s'aporten.
El centre on faig les pràctiques compta amb una USEE (Unitat de Suport a l'Educació Especial) i rep força casos diagnosticats (o no, però que s'intueixen) d'alumnat amb trastorns Generalitzat del Desenvolupament amb o sense Espectre Autista, Asperger,...
Us poso en enllaç per si voleu saber alguna cosa sobre aquest trastorn.
http://www.tgd-padres.com.ar/queestgd.htm

Seguim en contacte.